Científico, escritor, mecenas de artistas, Carl Djerassi nos muestra en forma novelada diversos aspectos que influyen en la investigación científica.
En El dilema de Cantor (primera novela de una tetralogía en que el autor inaugura el género de "ciencia en ficción) se centra en la relación profesor-discípulo, la confianza en los resultados de experimentos científicos y --rasgo que no siempre se admite con gusto-- la compulsión por la prioridad en los descubrimientos. En esta novela inventa al biólogo celular Isidore Cantor para recrear la fiera competencia que prevalece en las altas esferas de la comunidad científica por la obtención de reconocimientos, incluido el premio Nobel.
En El gambito de Bourbaki (su segunda novela de la tetralogía), Djerassi hace patentes otros tres aspectos: el ardiente deseo de los científicos por el reconocimiento de sus pares, la ciencia como cuerpo colegiado (la "comunidad científica") y el "envejecimiento" de la ciencia en Occidente (cinco de sus seis personajes principales sobrepasan los sesenta años).
En ambas novelas se destaca un rasgo muy reciente en la investigación científica: el reconocimiento de la sociedad de que las mujeres deben desempeñar un papel más preponderante en disciplinas que --excepciones aparte-- se han considerado del ámbito masculino.
La tercera novela es La semilla de Menachem; aquí Djerassi se adentra también en otro tema que se vuelve cada vez más fundamental en nuestro mundo globalizado: la política de altas esferas entre bastidores, y cómo el mundo científico y académico interviene --y debe intervenir-- en ella, especialmente en la zona más conflictiva y precaria: el Medio Oriente. Por supuesto, el factor humano está presente, como en todas las novelas de Djerassi, sin ningún convencionalismo: al desnudo.
A fin de cuentas científico, Djerassi escribe, como el mismo lo dice, ciencia en ficción, no ciencia-ficción. Así pues, en El gambito de Bourbaki nos presenta un descubrimiento científico real: la PCR --polymerase chain reaction: reacción en cadena de polimerasa--, que le valió a Kary B. Mullis el Premio Nobel de Química en 1993. Sólo que aquí son los personajes de Djerassi quienes realizan el descubrimiento. En La semilla de Menachem se presenta una técnica para el problema de la infertilidad masculina: ICSI, técnica revolucionaria que consiste en la inyección de un solo espermatozoide en un óvulo.
El lector tiene en sus manos, pues, no únicamente una novela escrita con buen estilo y amenidad, sino que también puede apreciar los rasgos humanos de los investigadores: la comunidad científica vista desde dentro.
Carl Djerassi, El dilema de Cantor,
Fondo de Cultura Económica, México, 1993.
ISBN 968-16-4047-0
Carl Djerassi, El gambito de Bourbaki,
Fondo de Cultura Económica, México, 1996.
ISBN 968-16-5113-8
Carl Djerassi, La semilla de Menachem,
Fondo de Cultura Económica, México, 2000
ISBN 968-16-6099-4
Marx, el difunto es una novela en que el autor hace un breve paréntesis en su tetralogía del género "ciencia en ficción" para mostrarnos otra faceta de sí mismo: el escritor, el humanista. Sin hacer a un lado su sello de mostrar la conducta humana sin hipocresías pero sí con un fino sentido del humor, Djerassi nos entrega esta novela llena de suspenso, genialidad y aguda gimnasia mental.
Carl Djerassi, Marx, el difunto
Fondo de Cultura Económica, México, 2000
ISBN 968-16-6100-1
"La píldora, los chimpancés pigmeos y el caballo de Degas"
Con El dilema de Cantor, El gambito de Bourbaki, La semilla de Menachem y Marx, el difunto, novelas del mismo autor publicadas por el Fondo de Cultura Económica, Carl Djerassi --reconocido científico, eminente investigador-- nos sorprende con su capacidad narrativa, que utiliza para hacer una amena reflexión sobre la ética en lo general y en la investigación científica en lo particular, con personajes de la vida diaria.
Ahora, con la presente obra --una suerte de autobiografía--, la facultad literaria de Djerassi adquiere una nueva dimensión: la amenidad con que este científico nos entera de su azarosa vida --desde acontecimientos que mueven a la risa, a la simpatía, hasta aquellos en que nos conmueve la tragedia-- va siempre permeada de reflexiones de envidiable sutileza.
El autor nos lleva primero a la Austria de su infancia, en los tiempos en que el fantasma del fascismo recorría Europa, proyectando su ominosa sombra antes de caer devastadoramente sobre el continente cuna de la actual civilización occidental.
La tragedia de la sinrazón humana y la separación de familiares que jamás volverán a encontrarse: el autor, adolescente, viaja..., mejor dicho, huye con su madre a Estados Unidos. Cincuenta años después regresa, con su tercera esposa, a la Viena que lo vio nacer.
Una parte del libro está dedicada --no podía menos de ser así-- a la síntesis del primer anticonceptivo oral, efectuada por el autor y sus colaboradores en un --a la sazón-- pequeño pero visionario laboratorio de la ciudad de México.
En su recomendación de esta obra, Stephen Jay Gould describe muy acertadamente a Carl Djerassi: "científico, artista, filósofo y Mensch: todo en uno". Asimismo, esta extraordinaria narración ha recibido los elogios de Arthur C. Clark y varias publicaciones científicas y literarias.
Carl Djerassi, La píldora, los chimpancés pigmeos y el caballo de Degas,
Fondo de Cultura Económica, México, 1996.
ISBN 968-16-4781-5








13/02/04
// Conferències del científic i escriptor Carl Djerassi, l'artífex de la píndola anticonceptiva
Els dies 19 i 20 de febrer va tenir lloc a la UPF dues conferències de Carl Djerassi doctor i professor emèrit de Química de la Universitat de Stanford, artífex de la primera síntesi de la píndola oral anticonceptiva, novel.lista, poeta i dramaturg. Djerassi va pronunciar les conferències "Sex in an Age of Mechanical reproduction" als Estudis de Biologia i New directions for the Humanities: A Scientist’s Perspective, a la Facultat d'Humanitats.
Els actes han estat organitzats pel Seminari d’Història de la Ciència, la Facultat d'Humanitats i la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF, conjuntament amb la Societat Catalana de Química.
Científic de prestigi mundial
Carl Djerassi (Viena, 1923) és professor emèrit de química de la Universitat de Stanford, on va iniciar la seva carrera acadèmica l'any 1959. Amb només 28 anys va aconseguir la síntesi del primer esteroide anticonceptiu oral, descobriment que canviaria la seva vida. L'any 1973 li va valdre la Medalla Nacional de la Ciència, atorgada a molt pocs científics, com la Medalla Nacional de Tecnologia, que li va ser concedida l'any 1991 pels seus treballs relacionats amb el control d’insectes.
Djerassi és doctor en Química per la Universitat de Wisconsin (1945) i ha compaginat la seva carrera acadèmica amb la tasca professional a la indústria farmacèutica. Ha ocupat diferents càrrecs en algunes de les més importants empreses del sector: investigador de CIBA; director de recerca química a Syntex; president de Syntex Research; i director executiu i president del comitè executiu de Zoecon (després subsidiària de Novartis), empresa dedicada al control d’insectes.
El professor Djerassi ha publicat més de 1.200 articles i 7 monografies sobre química. És membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA, de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, i de nombroses acadèmies estrangeres. És doctor honoris causa per dinou universitats i ha estat el primer guardonat amb el Premi Wolf de Química (1987) i el premi en Ciència Aplicada a la Indústria, de l’Acadèmia Nacional de Ciències. També posseeix el més alt guardó atorgat per la Societat Americana de Química: la medalla Priestley.
Novel·lista i dramaturg d’èxit internacional
En els darrers anys ha conreat amb èxit internacional els camps de la novel·la i el teatre, i ha estat el creador d’un nou gènere, la ciència en ficció, en què juguen un paper destacat les tensions socials i morals generades per la ciència contemporània. En les seves obres intenta salvar les distàncies existents entre la ciència i les humanitats.
Des del 1986 ha publicat diversos poemes i relats curts en revistes literàries. És autor del recull de relats curtsThe Futurist and Other Stories i de les novel·les Cantor's Dilemma, The Bourbaki Gambit, Marx, Deceased, Menachem’s Seed i NO, en les quals mostra la vessant més humana dels científics i la seva activitat: els problemes quotidians a què s’enfronten, l’esforç per assolir un nivell de coneixement científic reconegut per la resta de la comunitat, els seus mecanismes de difusió, els problemes per aconseguir el finançament per fer recerca, etc.
També és autor de dues autobiografies, Steroids Made it Possible i The Pill, Pygmy Chimps and Degas’ Horse; un llibre de poemes, The Clock Runs Backward; una col·lecció d’assaigs, From the Lab into the World: A Pill for People, Pets, and Bugs; i un volum de memories, This Man’s Pill: Reflections on the 50th birthday of the Pill.
L’any 1997, Djerassi va iniciar una nova etapa com a dramaturg i fins avui és autor de quatre obres. La primera va ser An immaculate misconception, interpretada per primer cop al Festival Experimental d’Edimburg (1998), estrenada posteriorment a tretze ciutats d'arreu del món i traduïda a nou idiomes. Després va venir Oxigen, de la qual és coautor amb Roald Hoffman (premi Nobel de Química de 1981), estrenada l’any 2001 a San Diego i traduïda a deu idiomes. L’any 2003 va estrenar Calculus i Three on a Couch.
Mecenes d’artistes i creadors
Carl Djerassi és el fundador d’una iniciativa anomenada Djerassi Resident Artist Program a Woodside, Califòrnia, que proporciona cada any allotjament i espai d’estudi a prop de setanta estudiants d’arts visuals, literatura, coreografia, arts escèniques i música. Des que l’any 1982 van començar les activitats de la fundació, ja hi han passat uns 1300 artistes.




